El carrer de les Camèlies (Tapa blanda con solapas Bolsillo)

Una noia abandona l&agulla per fer senyors i no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d&estàtues. Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? Rodoreda ho sabia i moltes de les seves lectores també: la seva identitat perduda però també les seves fantasies sexuals, perquè com diu Stefanie Kremser al postfaci: &els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l&ús i l&abús &si cal& siguin mutus.& Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie d&una Barcelona on unes cames pertorben els homes allà on passen &per la Rambla on tot comença, per l&Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... Una de les peces més fortes de l&obra rodorediana. &La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s&atura ni perd la serenitat. S&aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d&aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi& Stefanie Kremser &El dolor no es paeix, s&hi conviu i es transforma, demostra Cecília Ce. Per això la vida de la protagonista és plena d&històries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometés l&error de trigar massa en girar, simplement s&aturaria.& Clàudia Rius a Núvol &En molts passatges fa l&efecte que Rodoreda es va arribar a sentir més a prop d&aquest personatge que de cap altre que hagués inventat, tot i donar-li la piga d&una diva del Paral·lel. Només una Cecília molt a prop d&ella mateixa podria haver afirmat que &l&amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual&.& Eva Vàzquez a El Punt Avui & Aquell cactus florit &Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camèlies perquè és el retrat d&una dona passiva i morta per dins envoltada d&un temps i d&una societat immòbil i buida també per dins. (&) Rodoreda, en certa forma, s&avança al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua d&Europa escriu una obra amb elements que anys més tard serien absolutament propis de les grans novel·les postmodernes.& Pep Antoni Roig a Nacional.cat &Mig oblidada i menystinguda dins l&obra de Rodoreda, després de 54 anys de la seva primera publicació, ha estat &retrobada& pel Club Editor. El carrer de les Camèlies és el soliloqui de Cecília Ce. Al llarg de tota la novel·la es buscarà a ella mateixa a través de la cerca del seus orígens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella és la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple d&especulacions sobre la identitat dels seus pares.& Laura Ramos a La veu dels llibres